miércoles, 23 de noviembre de 2011

al matí que va seguir a la nit


gràcies pel cafè del matí
la teva consistent presència
invalorable pas del vent
passant descalç per la cuina.
sobre la sendera imprescindible del inutil
està aquesta peça que sempre em poso
disfressa del que és obvi, raó del perdut
a la teva esquena percebo una distància forçada
una ansietat manifesta amb andacaminos
quan les hores s'hagin anat i la distància s'ensorri
la ciegafrenta desesperada, no arribarà aquest sabor ni aquesta espera.

miércoles, 2 de noviembre de 2011

23 bits

Cuando esperaba que estuvieras aquí
cuando quería saber que estabas ahí
cuando pude tocarte no te vi.

Como ibas a ser como te soñé
como podías hacer lo que no te conté
como me responderías si te eché.

Donde se puede lastimar
donde tienes un silencio para hablar
donde me puedes tocar

Quien eres tu para mí
quien haría un mundo de ti
quien vería las cosas que vi

El mamifero mas antiguo en sudamerica

Cronopio.
Si hubiera sido